Lectura dels divendres: La pell freda

 La pell freda 

d'Albert Sánchez Piñol

Sinopsi:

A principis del segle XX un activista que lluita per la independència d’Irlanda fuig del país, desencantat per les vicissituds polítiques. Tot seguit, cerca una classe de refugi espiritual on arriba a una petitíssima illa de l’Atlàntic Sud. Allí sols té la companyia d’un faroner enigmàtic, Batís Caffó. Aquest no el va rebre i el refusa més tard, aleshores, el protagonista es retira al seu habitatge, la qual cosa consta d’una petita cabanya que serà utilitzada en qualitat d’oficial atmosfèric. Nogensmenys, en la seua primera pernoctació és atacat per monstres amb pell d'amfibis. Després de lluitar sense esma i desesperançat, aconsegueix ser admés al far. En aquest espai guanyarà temple i, a més, s’iniciarà una convivència complicada. Amb la unió de forces, ambdós repel·liran les incursions nocturnes dels ‘granotots’, batejats així per Batís Caffó. Cal assenyalar un tercer personatge a l’interior del far, una ‘granoteta’ femella que el farer té com a mascota. Mentre l’acció avança es mostren aspectes ocults com, per exemple: que els ‘granotots’ són més humans del que semblaven en un inici, no sols són agressivitat, i que la mascota àdhuc té nom; Aneris. De fet, les relacions de Kollege, el protagonista, amb l’Aneris -a cada cop més apassionades i furtives-  fan que la seua percepció dels ‘granotots’ canvie progressivament. Però l’autèntica escomesa esdevé a dins del far, on Batís Caffó i Kollege tenen perspectives força diferents sobre el conflicte; amb els amfibis. En aquest aspecte, per una banda, per al primer són bèsties amb les quals no es pot raonar i, per l’altra banda, el segon vol intentar aconseguir una pau o treva amb els ‘citauca’; s’anomenen així entre ells.

La pell freda és una apassionant novel·la plena d'intriga i d'aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els grans interrogants de la condició humana. Llegiu com comença:

"Mai no som infinitament lluny d'aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure mai serem absolutament a prop d'aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç".

Sens dubte, Albert Sánchez Piñol sorprén per la capacitat literària de crear una història que el lector no podrà oblidar.

És difícil explicar aquesta novel·la. Com és difícil començar-la i no sentir-se arrossegat. Per exemple, La isla del tesoro de Robert Louis Stevenson i Viatge al centre de la terra de Júlio Verne no són gaire lluny.

I pels amants del cinema, també hi ha una pel·lícula en versió catalana. Aquí vos adjunte el vídeo: