LECTURA DELS DIVENDRES: JÚLIA, l'ambició d'una obrera en temps de revoltes

 

JÚLIA

D’Isabel-Clara Simó

En plena Revolució del Petroli, Júlia es deixa la pell als telers alcoians. Lluny de conformar-se

amb la vida d’obrera que li ha tocat, aprofita la primera ocasió que se li presenta per a canviar

d’estatus i esdevenir una senyora. No obstant això, el seu passat la persegueix: un pare a qui

adorava mort a la presó d’Alacant i una mare a qui titllen de bruixa. No són les millors cartes

de presentació per encarar la nova vida, però, Júlia no deixarà que res ni ningú

posen fi al seu somni.

Júlia era una jove que treballava a una indústria tèxtil del poble i estava promesa amb un amic seu, Rafael, qui l’esperava, a diari, a l’eixida de la fàbrica per tornar junts a casa. Un dia, al treball, l'amo li pregunta a Júlia si li agrada la seua faena. Açò només serà l’inici d’unes atencions que acabaran en una nova oferta de faena per a Júlia: treballar a casa de l’amo, de nom Josep. La dona de Josep, Cecília, està fortament malalta i, d’ara endavant, Júlia s’encarregarà d’atendre-la i assistir-la. Passen els dies i, al poc de temps, Cecília mor. Aleshores esdevé un fet que trenca tots els esquemes: Josep li demana matrimoni a Júlia. L’amo té 25 anys més que ella i ella no accepta de seguida, però acava acceptant. Tot i així, l’acceptació de Júlia ha de passar, encara, per una condició més: s’ha d’esterilitzar. L’ex sogra de Josep, preocupada perquè l’home engendre nova descendència i lleve beneficis als seus nets -els fills que ja tenia amb Cecília-, posa com a condicionant a Júlia el fet d’operar-se per a què hi haja boda. Si no desapareix la possibilitat de tindre’n més fills, no es casaran. Després d’un llarg recorregut de reflexions crítiques i intenses pressions familiars, Júlia acaba cedint i se celebra la boda. Mai més torna a ser obrera. Continuarà xafant la fàbrica, però com a ama i senyora. 

Passen els anys. Anys de comoditats, escepticisme emocional i plausible rutina burgesa. La mare de Cecília, la Sra. Dolors, és ja molt major, però encara viu, i viu a la casa senyorial amb la resta de la família política. Júlia acava fent-se càrrec de les seues cures. La Sra. Dolors no té quasi mobilitat, i no pot parlar, està condemnada al llit.

 Un dia, fent neteja, Júlia troba uns papers de l’època en què son pare havia mort. El pare de Júlia muigué d’un infart fulminant derivat dels problemes econòmics del moment i les angoixes resultants d’esta situació. Als papers que troba Júlia, es veu la relació directa entre els patiments economics dels quals son pare era víctima i uns considerables impagaments de la fàbrica del seu home. Però, també es troba amb el fet que eixos impagaments estaven dirigits i ordenats per una sola persona: La Sra. Dolors. Al mateix moment en què Júlia assimila els fets, agafa una paella de la cuina, la plena d’oli i la posa al foc. Quan l’oli vull, duu la paella fins l’habitació on descanda la Sra. Dolors i li’l tira per la cara. La senyora, conscient i muda front el mal de la cremadura, no pot més que mirar a Júlia amb paraules silenciades per uns ulls vidriosos. Les dos s’entenen. Estan un poc més a prop de la justícia. 

Quan Joan Fuster reptà els escriptors alcoians a escriure una novel·la sobre la Revolució del Petroli, Isabel-Clara Simó va recollir el guant. El resultat és Julia, que ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània. Una novel·la sensible, única, local i global. Imprescindible.

Àudionovela: Júlia (d'Isabel-Clara Simó). Cap. 1. Una xica tan neta...