Pràctica 8: Knolling literari

 Bearn o la sala de les nines

de Llorenç Villalonga

Obra: és una novel·la de l'escriptor mallorquí Llorenç Villalonga que es va publicar per primera vegada, en castellà, el 1956. Més tard, el 1961, va veure la llum la versió en llengua catalana. El 1964 va ser considerada una de les obres més importants de la literatura en llengua catalana del segle XX. Convé destacar que el context era de forta repressió de la llengua i cultura catalanes per part del franquisme.

Sinopsi: "(...) acabava de comprendre que l'eternitat no s'aconsegueix venent l'ànima al Diable, sinó detenint el temps, fixant-lo. L'eternitat que ell desitjava (eternitat terrenal, perquè era massa pagà per a pensar en l'altra) la hi havia de crear ell mateix. Era tard per a repetir, però no per a recordar".

Disposició dels temes: no segueix cap tipus d'ordre, tan sols intenta plasmar els elements clau de l'obra.

Imatge: és un collage generat per la IA mitjançant el recurs Bing.

Il·luminació: tons rics com l'or antic i el bronze.

Temes o subtemes:

1. Aristòcrates rurals i els senyors: la caiguda dels aristòcrates rurals i, així mateix, els senyors en formen part. Açò, és per raó que el model de món d’anys enrere s’està extingint i està canviant perquè els senyors s’arruïnen, envelleixen i no tenen fills. Aleshores, la lenta i serena agonia es produeix paral·lelament a tots nivells, és a dir, la màxima decadència física coincideix amb la màxima decadència econòmica. I, troba correspondència àdhuc en la descomposició, en el desordre del paisatge, en aquest jardí de la masia que s’ompli de garriga. És un exemple que no sols s’acaben els Bearn sinó també els senyors en general, en altres paraules, l’aristocràcia.
2. Homes de ciència: Un subtema relacionat és que encara que hi haja rics i homes de ciència, el poble ja no els considerarà com a arquetipus.
3. Estament: Don Toni encara que entén el destí, se sent profundament aristòcrata i es mostra visceralment contrari als sistemes polítics i socials que substituiran el seu món. En síntesi, l’única cosa rellevant per a ell és la intel·ligència perquè aquesta configura la veritable aristocràcia. I el mite de Bearn, té a veure amb un estament mallorquí en procés de declivi; l’ordre d’una vella Europa que desapareix.
4. Joventut: el senyor intenta que perdure i procura recuperar la seua realitat. A un primer nivell, primari, el que vol recuperar és la seua joventut. Tot i que en un segon nivell, el que vol preservar és el món, de la seua jovenesa, que ha anat perdent. 
5. Mite de Faust: aquest mite juga un paper fonamental: Faust, al·ludit tant en la primera part de la novel·la com en la matèria narrativa de la segona. La primera és l’escapada a París i la segona és al cap d’uns quants anys, on la temptació es repeteix i amb la mateixa Xima. Cal remarcar que el dilema del protagonista és potent, emperò aquest cop no acompanya a Xima sinó que resta; i això no significa que el senyor haja renunciat a les promeses mefistofèliques. Però ell ara entén que l’eternitat s’aconsegueix detenint el temps, fixant-lo. Per això escriu les seues memòries perquè era tard per repetir, en canvi, no per recordar.
6. Paternitat: la paternitat frustrada és latent al llarg de tota l’obra i té impulsos o sortida en les relacions del senyor amb el capellà. I té força significat que no siga el seu fill, o almenys no explícitament, perquè així no podrà continuar ni salvar allò que mor amb el senyor o pare; la seua manera de pensar i de viure. Tot i que Joan Majol és l’antítesi del senyor, ell és el dipositari de l’herència intel·lectual dels Bearn, les Memòries. I és l’encarregat que aquesta herència sobrevisca a pesar de les seues conviccions contràries.
7. Nina: la sala de les nines, ja que amaga les intimitats de Bearn i aquestes intimitats tenen com a fonament l’ambigüitat com, per exemple, don felip va ser homosexual, bisexual o un home que tenia gust per fer pepes? En efecte, l’autèntica certesa sobre aquesta figura no arribem a posseir-la en cap lloc. Cal assenyalar que aquesta habitació també ocultava o té importància per l’aclariment dels arxius de la casa de Bearn, totalment contradictòries amb la idea que Joan Majol en tenia.